En aquesta fórmula, s'utilitzen els següents arguments.
si-expressió: C2>B2. Comprova quina nota és superior.
si-cert: C2. Si C2 és superior a B2, la funció dona la nota de C2.
si-cert: B2. Si C2 és inferior a B2, la funció dona la nota de B2.
Aquesta fórmula calcula la puntuació final com la nota més alta entre dues notes diferents i es pot modificar fàcilment per a qualsevol estudiant de la taula anterior fent clic a les referències de cel·la per fer coincidir les notes de l'estudiant en qüestió.
Utilitza una funció SI niada per provar altres condicions:
En aquesta fórmula, s'utilitzen els següents arguments.
si-expressió: ÉS.BUIDA(A2), que comprova si la cel·la A2 està buida.
si-cert: "sí", és la cadena que dona la funció si A2 està buida.
si fals: "no", és la cadena que dona la funció si A2 no està buida.
Exemples addicionals |
|---|
=SI(A5>=0; "No negatiu"; "Negatiu") dona el text "No negatiu" si la cel·la A5 conté un número igual o superior a 0 o un valor no numèric. Si la cel·la A5 conté un valor inferior a 0, la funció dona "Negatiu". =SI(A5<>0; "No-zero"; "Zero") dona el text "No-zero" si la cel·la A5 conté un número que no és 0. Si la cel·la A5 conté un 0, la funció dona "Zero". =SI(SI.ERROR(O(ÉS.PARELL(B4+B5); ÉS.SENAR(B4+B5)); FALS); "Tots són números"; "No tots són números") dona el text "Tots són números" si les cel·les B4 i B5 contenen números; altrament, dona el text "No tots són números". Això s’aconsegueix comprovant si la suma de les dues cel·les és parell o senar. Si la cel·la no és un número, les funcions ARROD.A.PARELL i ARROD.A.SENAR produeixen un error i la funció SI.ERROR retorna FALS; altrament, retorna CERT, ja que ARROD.A.PARELL o ARROD.A.SENAR és CERT. Per tant, si B4 o B5 no és un número o un valor booleà, la sentència SI retorna l’expressió si-fals, "No tots són números"; altrament, retorna l’expressió si-cert, "Tots són números". |
Exemples (evitar els errors de la divisió entre 0) |
|---|
De vegades no es pot crear una taula de manera que es pugui evitar dividir entre 0. Tot i així, si s’esdevé alguna divisió entre 0, el resultat que dona és un valor d’error a la cel·la, que generalment no és el desitjat. Aquest exemple mostra tres maneres d’evitar aquest error. Suposem que les cel·les D2 i E2 contenen un número cadascuna. És possible que E2 contingui 0. Vols dividir D2 entre E2, però vols evitar l’error de dividir entre 0. Amb els tres mètodes següents obtens 0 si la cel·la E2 conté 0; altrament, el resultat és D2/E2. =SI(E2=0; 0; D2/E2) opera comprovant directament la cel·la E2 per veure si és 0. =SI.ERROR(D2/E2; 0) opera donant 0 si hi ha un error. La divisió entre 0 és un error. =SI(ÉS.ERROR(D2/E2); 0; D2/E2) opera fent una prova lògica per veure si D2/E2 és CERT. |
Exemples amb REGEX |
|---|
Imagina que la cel·la A1 conté "[email protected]". =SI(A1 = REGEX(“([A-Z0-9a-z._%+-]+)@([A-Za-z0-9.-]+\.[A-Za-z]{2,4})”); "Conté una adreça de correu electrònic"; "No conté cap adreça de correu electrònic") dona "Conté una adreça de correu electrònic". |